Assegura que la ubicació del recinte firal al Lluís Sitjar és l’“opció millor” per a Palma i s’excusa amb els seus socis, UM i el Bloc, per haver-los amagat la decisió. Obrirà un debat amb els veïns i la resta de partits, encara que no estudiarà cap altra alternativa
La decisió està presa i Aina Calvo no pensa considerar cap altra alternativa que no sigui ubicar el recinte firal a l'estadi Lluís Sitjar. La batlessa de Palma diu ara que obrirà un debat amb la ciutadania, els agents socials implicats i la resta de forces polítiques del Consistori per cercar el consens "necessari" i "imprescindible" per poder tirar endavant aquest pla. Calvo comparegué ahir davant els mitjans per explicar els detalls de la idea de situar el recinte firal de Palma als terrenys del camp de futbol. La primera edil anava acompanyada de la consellera de Comerç, Francesca Vives, que confià de poder tenir el projecte "lligat" durant aquesta legislatura "en un punt sense retorn". Per això, "el Govern no entrarà a discutir si aquesta és la ubicació millor".El debat comença després d'haver anunciat la iniciativa aquesta setmana sense avisar els seus companys de govern (UM i Bloc). Davant el rebuig del projecte per part del PP i la falta d'un consens previ amb els seus socis, la batlessa admeté que la proposta ha generat debat. "Entenc perfectament que hi hagi reticències i que la notícia hagi provocat sorpresa". Amb tot, Calvo demanà a "les forces polítiques que, com a mínim, s'asseguin a analitzar el pla", després de repetir que l'entesa en aquest tema és "imprescindible per a la ciutat".
Situació precipitada
La cap municipal reconegué que el Consistori "ha precipitat la situació, però ens sentim còmodes amb el debat". També manifestà que Cort i el Govern havien esperat uns dies per plantejar la iniciativa, fins que s'aclarís la qüestió de la propietat del Reial Mallorca, un dels copropietaris principals del Lluís Sitjar i que en té 660 participacions. Sobre aquest aspecte, Calvo admeté que no hi ha cap acord tancat amb els propietaris de l'estadi. "Estam davant una proposta concreta que dilluns va ser transmesa als copropietaris i al Reial Club Mallorca. En principi, estan disposats a estudiar-la per poder arribar a una entesa satisfactòria. Ara comença la feina de negociació", explicà.La batlessa assegurà que per a l'antic recinte esportiu no hi ha "cap altra solució", perquè la Sala "no hi promourà cap operació d'especulació urbanística". Per això, Calvo sap que ara comença la tasca d'apropament amb la resta de partits i amb els propietaris amb vista a negociar. En aquest camí que s'acaba d'obrir, Cort ha convocat per a avui una reunió amb les entitats de veïns del Fortí i dels barris pròxims per explicar-los la proposta.
La batlessa ho té difícil
El grup popular a Cort mostrà ahir la seva oposició al projecte de Calvo. El PP vol que demostri que el Lluís Sitjar és l'opció millor per sobre de les altres i indica que no estan disposats a "participar en un procés especulatiu". Adverteix que una zona verda s'omplirà de ciment i critica l'urbanisme "a la carta" de la batlessa. UM, a l'equip de govern, també hi està en contra. Al·lega que es perdrà l'oportunitat històrica d'obrir de manera definitiva una porta al parc de la Riera a tots als residents de Son Cotoner, Serralta, Son Dameto i el Fortí. Pel seu costat, el Bloc troba que el projecte s'ha de traslladar al consell social i als consells de barri.
Integrat dins la falca verda
La intenció de la batlessa de Palma és incorporar el solar de l'estadi Lluís Sitjar, on s'ubicarà el recinte firal, al corredor de la Riera i a la falca verda. Aquesta operació permetrà transformar els terrenys que ocupa l'antic camp de futbol amb vista a un doble ús: d'una banda, construir-hi el nou recinte firal per a la ciutat, per al qual es disposa de 14.029 metres quadrats; i, de l'altra, disposar d'unes instal·lacions esportives a la zona, sobre una superfície de 17.146 metres quadrats. L'operació haurà d'implicar que es completi la trama urbana dels barris afectats (el Fortí, Son Cotoner, el Camp d'en Serralta i Son Dameto) per obrir-los al nou espai.La regidora d'Urbanisme, Iolanda Garví, detallà ahir les "claus d'aquesta operació urbanística, que no necessitarà cap requalificació ni canvi d'ús en el PGOU. Segons Garví, el Lluís Sitjar ofereix "les condicions òptimes" d'extensió, usos i connexions per situar-hi el recinte firal. Aquesta àrea és catalogada com un sistema general d'equipament esportiu comunitari al Pla General d'Ordenació Urbana de 1998. Això vol dir que el 55 per cent de la superfície del solar (17.146,8 metres quadrats) s'ha de destinar a la finalitat principal (esportiva). La normativa urbanística permet dedicar-ne el 45% restant a altres usos que no siguin el bàsic. Per això, aquest tant per cent es reservarà per a fins socioculturals, que és la catalogació adequada per a un recinte firal. D'aquesta manera, Cort s'estalvia temps en requalificacions i aprofita un terreny ja existent per ubicar-hi aquest equipament turístic sense la "necessitat de consumir territori". Això permet, segons Garví, que "estiguem en unes condicions extraordinàries respecte d'usos i edificabilitat i que no necessitem fer operacions especulatives ni urbanisme a la carta", recalcà. Alhora, la batlessa destacà que aquest pla és una "oportunitat històrica" d'obrir l'estadi a la falca verda i d'escollir entre un projecte de futur per a la ciutat o donar continuïtat a un procés de degradació. Si les previsions es compleixen, el recinte firal estarà situat al centre de Palma amb "connexions a la via de cintura" i amb un "aparcament pròxim a la Riera", detallà Calvo. A més, la primera edil afegí que la ubicació dels terrenys, molt ben comunicats amb la resta del municipi i devora el corredor de la Riera, és ideal per a la nova instal·lació i concorda amb el model de ciutat que vol l'equip de govern. Insistí que la compra del solar, plantejada dilluns per la Sala i per la Conselleria, "és just una proposta, no un acord" i remarcà que "ara per ara no hi ha ni cap taxació ni cap xifra del cost que tindria l'operació".Amb tot, Vives puntualitzà que el seu departament s'encarregarà de finançar la construcció de la infraestructura amb el milió d'euros anuals que s'estalviarà del lloguer d'un espai a l'aeroport i de la seu actual de la Conselleria. (El projecte va unit a la ubicació d'aquestes dependències del Govern devora el recinte). Fires i Congressos trià els solars de Son Bordoy, entre el Molinar i l'autopista de l'aeroport, com a primera opció. Tot i això, quedà descartada per culpa de la qualificació urbanística de la zona, que no concordava amb la construcció d'un equipament d'aquestes característiques. Aquests terrenys de Son Bordoy són una reserva estratègica de sòl de la Conselleria d'Habitatge i Obres Públiques per a la promoció de pisos protegits. Per això, la ubicació d'aquesta infraestructura al primer emplaçament resultà inviable a causa de la qualificació del sòl.
