El Cadastre Immobiliari és una gran infraestructra que depèn del Ministeri d’Economia i té una gerència a Palma. Conté tota mena d’informació territorial. A les Balears, i a final de l’any passat, hi havia inscrits un total de 857.618 immobles urbans i 272.561 de rústics
Margalida Ramis
El Cadastre Immobiliari és un registre administratiu que depèn del Ministeri d'Economia i Hisenda en el qual es descriuen els béns immobles. Aquesta descripció comprèn les característiques físiques, econòmiques i jurídiques, com poden ser la localització, referència cadastral, superfície, l'ús o destinació, el cultiu o aprofitament, la representació gràfica, el valor cadastral i els titulars cadastrals. Aquesta seria una definició sintetitzada de la més gran base de dades territorials de l'Estat, que en el cas de Balears i a dia 31 de desembre de 2008, té 857.613 immobles urbans i 272.561 de rústics.
Aquesta gran infraestructura d'informació territorial té, a més, finalitats múltiples, que van més enllà de servir només de base per a la gestió d'impostos diversos. També és a disposició de les administracions públiques, empreses i ciutadans que ho requereixin, amb les limitacions d'accés previstes en la normativa vigent, per a altres usos com servir de garantia al tràfic jurídic immobiliari, la gestió urbanística, la gestió mediambiental, la realització d'infraestructures i la concessió d'ajudes, entre d'altres. Encara que, sens dubte, una de les funcions o usos més coneguts del cadastre és el del servei que ofereix per tal de determinar l'Impost de Béns Immobles (IBI), impost municipal que cada any paguen els ciutadans.
I és que d'entre tota mena de dades que conté el cadastre, també hi figura la del valor cadastral, que s'estableix mitjançant la realització d'estudis de mercat immobiliari amb relació als preus que regeixen al citat mercat i que correspon, aproximadament, a la meitat del valor normal de cada bé en una transacció comercial. És aquest valor cadastral el que determina quina quantitat pagarà el contribuent d'IBI. Aquests diners, però, són exclusivament per a l'Ajuntament, perquè tal com explicà el gerent regional del Cadastre de Balears, Luis Bachiller, "el cadastre no recapta diners, sinó que únicament posa a disposició de ciutadans i administracions les dades territorial de què disposa".
Així, aquella determinada administració que té la titularitat d'aquell impost, és l'encarregada de recaptar els diners, funció que mai no exerceix el cadastre.
Xarxa
Però, d'on l'obté i com s'ho fa aquesta administració per obtenir tota aquesta mena d'informació? "Allò més important d'una gran base de dades com és el Cadastre és que estigui permanentment actualitzada i que reflecteixi la realitat, per això el seu manteniment s'ha de fer diàriament.
Per aquest motiu, té establerts procediments de naturalesa tributària específics i els avanços tecnològics són de gran importància, però, sens dubte, la col·laboració amb altres administracions i institucions és una eina clau avui dia per al manteniment i l'actualització d'aquesta base de dades", va assegurar el gerent que, com a arquitecte d'Hisenda de formació, arribà a la Gerència Regional del Cadastre de Illes Balears l'any 1990 i des del 2001 n'exerceix la funció de gerent regional. A més, Luis Bachiller, és des de fa un any el delegat d'Economia i Hisenda a les Illes Balears.
I és que resulta que no només funcionaris del Cadastre s'encarreguen de l'actualització d'aquesta gran base de dades territorial, sinó que hi ha fedataris públics, ajuntaments, comunitat autònoma i una àmplia xarxa de col·laboradors a disposició de l'Administració contribueixen en seva feina i fan que aquesta actualització sigui possible.
50.531.285.300 euros
A la pàgina web del Cadastre (www.catastro.meh.es) es pot trobar tota la informació dels béns immobles de l'Estat i, sens dubte, una dada curiosa és el valor cadastral dels urbans de les Balears. Aquesta xifra, a final de l'any passat, pujava a 50.531.285.300 euros, la qual multiplicada per dos indicaria, en teoria, el valor de mercat. Això no obstant, i més enllà de la curiositat d'aquesta quantitat, s'ha de tenir en compte que és una dada més aviat maquillada. I és que és la suma del valor cadastral dels béns immobles urbans de tots els municipis de les Balears, establerts segons els diferents anys que es va realitzar la revisió cadastral . És a dir, mentre que un municipi pot haver dut a terme la seva revisió cadastral a principi de l'any 2000, un altre ho pot haver fet cinc anys després, de manera que no tots els municipis estan en igualtat de condicions davant el mercat immobiliari.
I és que pel que marca la Llei del cadastre, que com a text data de 2004, s'iniciarà un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general, abans conegut com la revisió cadastral, quan es juntin determinades circumstàncies referides a la desactualització dels valors cadastrals. Aquesta actuació massiva no podrà fer-se abans de cinc anys des de la darrera revisió, a més d'haver-se'n de plantejar la realització a partir dels deu anys. Per tant, no existeix un termini concret per dur a terme aquestes actuacions i en qualsevol cas l'inici es realitza sempre conforme amb el corresponent ajuntament.
Coordinació
Així mateix, quan es comença un procediment de revisió cadastral, sempre és de manera coordinada entre el corresponent ajuntament i l'oficina del Cadastre de les Balears. Entre ambdues administracions posen en marxa tot l'engranatge necessari per tal de dur a terme el procés que té dos eixos bàsics: actualitzar els valors cadastrals dels immobles urbans posant-los a la mateixa referència respecte als valors de mercat i actualitzar i depurar les dades físiques, jurídiques i econòmiques que tinguin.
No obstant això, l'Ajuntament i el Cadastre uneixen els seus esforços i el material de què disposen i, amb l'àmplia xarxa de col·laboradors externs que té el segon, duen a terme la revisió de manera coordinada.
Aquesta gran infraestructura d'informació territorial té, a més, finalitats múltiples, que van més enllà de servir només de base per a la gestió d'impostos diversos. També és a disposició de les administracions públiques, empreses i ciutadans que ho requereixin, amb les limitacions d'accés previstes en la normativa vigent, per a altres usos com servir de garantia al tràfic jurídic immobiliari, la gestió urbanística, la gestió mediambiental, la realització d'infraestructures i la concessió d'ajudes, entre d'altres. Encara que, sens dubte, una de les funcions o usos més coneguts del cadastre és el del servei que ofereix per tal de determinar l'Impost de Béns Immobles (IBI), impost municipal que cada any paguen els ciutadans.
I és que d'entre tota mena de dades que conté el cadastre, també hi figura la del valor cadastral, que s'estableix mitjançant la realització d'estudis de mercat immobiliari amb relació als preus que regeixen al citat mercat i que correspon, aproximadament, a la meitat del valor normal de cada bé en una transacció comercial. És aquest valor cadastral el que determina quina quantitat pagarà el contribuent d'IBI. Aquests diners, però, són exclusivament per a l'Ajuntament, perquè tal com explicà el gerent regional del Cadastre de Balears, Luis Bachiller, "el cadastre no recapta diners, sinó que únicament posa a disposició de ciutadans i administracions les dades territorial de què disposa".
Així, aquella determinada administració que té la titularitat d'aquell impost, és l'encarregada de recaptar els diners, funció que mai no exerceix el cadastre.
Xarxa
Però, d'on l'obté i com s'ho fa aquesta administració per obtenir tota aquesta mena d'informació? "Allò més important d'una gran base de dades com és el Cadastre és que estigui permanentment actualitzada i que reflecteixi la realitat, per això el seu manteniment s'ha de fer diàriament.
Per aquest motiu, té establerts procediments de naturalesa tributària específics i els avanços tecnològics són de gran importància, però, sens dubte, la col·laboració amb altres administracions i institucions és una eina clau avui dia per al manteniment i l'actualització d'aquesta base de dades", va assegurar el gerent que, com a arquitecte d'Hisenda de formació, arribà a la Gerència Regional del Cadastre de Illes Balears l'any 1990 i des del 2001 n'exerceix la funció de gerent regional. A més, Luis Bachiller, és des de fa un any el delegat d'Economia i Hisenda a les Illes Balears.
I és que resulta que no només funcionaris del Cadastre s'encarreguen de l'actualització d'aquesta gran base de dades territorial, sinó que hi ha fedataris públics, ajuntaments, comunitat autònoma i una àmplia xarxa de col·laboradors a disposició de l'Administració contribueixen en seva feina i fan que aquesta actualització sigui possible.
50.531.285.300 euros
A la pàgina web del Cadastre (www.catastro.meh.es) es pot trobar tota la informació dels béns immobles de l'Estat i, sens dubte, una dada curiosa és el valor cadastral dels urbans de les Balears. Aquesta xifra, a final de l'any passat, pujava a 50.531.285.300 euros, la qual multiplicada per dos indicaria, en teoria, el valor de mercat. Això no obstant, i més enllà de la curiositat d'aquesta quantitat, s'ha de tenir en compte que és una dada més aviat maquillada. I és que és la suma del valor cadastral dels béns immobles urbans de tots els municipis de les Balears, establerts segons els diferents anys que es va realitzar la revisió cadastral . És a dir, mentre que un municipi pot haver dut a terme la seva revisió cadastral a principi de l'any 2000, un altre ho pot haver fet cinc anys després, de manera que no tots els municipis estan en igualtat de condicions davant el mercat immobiliari.
I és que pel que marca la Llei del cadastre, que com a text data de 2004, s'iniciarà un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general, abans conegut com la revisió cadastral, quan es juntin determinades circumstàncies referides a la desactualització dels valors cadastrals. Aquesta actuació massiva no podrà fer-se abans de cinc anys des de la darrera revisió, a més d'haver-se'n de plantejar la realització a partir dels deu anys. Per tant, no existeix un termini concret per dur a terme aquestes actuacions i en qualsevol cas l'inici es realitza sempre conforme amb el corresponent ajuntament.
Coordinació
Així mateix, quan es comença un procediment de revisió cadastral, sempre és de manera coordinada entre el corresponent ajuntament i l'oficina del Cadastre de les Balears. Entre ambdues administracions posen en marxa tot l'engranatge necessari per tal de dur a terme el procés que té dos eixos bàsics: actualitzar els valors cadastrals dels immobles urbans posant-los a la mateixa referència respecte als valors de mercat i actualitzar i depurar les dades físiques, jurídiques i econòmiques que tinguin.
No obstant això, l'Ajuntament i el Cadastre uneixen els seus esforços i el material de què disposen i, amb l'àmplia xarxa de col·laboradors externs que té el segon, duen a terme la revisió de manera coordinada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada